Retrat coral d'una generació de poetes que en l'etapa dels 15 anys de vida ha convulsionat el panorama poètic català, des de l'obrador de recitadors i poetes que es troba al Bar Horiginal de Barcelona.
GENERACIÓ (H)ORIGINAL ja té data per l’exposició a l’Arts Santa Mònica!! Serà del 26 de juliol al 24 de setembre. Ara mateix estem a la roda de premsa on es presenta la programació del 2017. Super contents de tenir el nostre projecte junt amb d’altres tan interessants!
Ens entristeix molt la pèrdua del Benet Rossell. La nostra trobada amb ell ens va regalar bellesa i sinceritat.
Gràcies per la teva generositat.
Acaba de passar el Poesia i +, i per nosaltres ha sigut especial, perquè va ser al Poesia i + de l’any passat quan la idea que teníem de fer aquesta sèrie de retrats dels “poetes (h)originals” va prendre forma i sentit. I des de llavors que anem a la recerca dels poetes. Estem a la recta final del projecte i ens encanta el resultat. Tenim moltes ganes de compartir-ho amb tothom! I que els poetes ocupin les parets amb la seva presència. La primera cita serà al Festival de Poesia de Sant Cugat a l’octubre.
Descobrir que les canyes de bambú poden habitar els cors, que la rebeldia és una actitud i una manera de viure, que l’herba no l’has d’estirar perquè creixi, creix sola…
A Poblenou s’hi eleva la poesia. És des de les alçades des d’on es projecta la mirada cap al cel i cap a la terra, i sembla que sigui des d’aquesta posició que Joan Vigó planeja com un ocell negre sobre la ciutat.
Ens hem endinsat en el món Rossell. Primer la Cristina ens va conduir a través de passadissos blancs replets de quadres, xiuxiuejos cal·ligràfics, estances amb aquell silenci i aquell buit estranys que queden quan algú acaba de ser-hi, l’abandó recent, la llum de la tarda repenjada a les parets…
Tot va ser com un lent tràveling, un pla seqüència com els de la memòria o els d’algun somni, en què es van descobrint els espais a cada revolt, fins arribar al nucli, al voltant del qual tot orbita, tot xoca, es fa i es desfà, on vida i mort es confonen, on s’hi pot sentir l’alè del demiürg. I allí el Benet, mig en penombra, esperant la nostra arribada, talment en Kurz a El cor de les tenebres que espera pacient a Marlow en la culminació del seu viatge fins a aquell món prohibit.
De mica en mica l’aire de misteri, aquella sensació que ens tenia el cor encongit, es va anar esvaint. I vam parlar de música, d’art, de poesia i dels poetes, de les seves estades a París i Nova York, i va compartir amb nosaltres una de les seves darreres creacions audiovisuals.
I finalment el retrat, d’una força plàstica impactant, el d’una bèstia mitològica, un nou retrat per aquest projecte que el fa encara més especial i poderós.
Vam marxar desfent el mateix trajecte, però ara sense aquella expectació de l’inici, sinó amb un regust de felicitat i de plenitud, i amb la idea reforçada de que l’art, la poesia i la vida és un tot indissociable que cal comprendre i estimar.
Dorm i torna’m els colors
com si mai no els hagués vist.
Estàvem a la Plaça de Sant Just. I esperàvem un poeta i en van arribar dos. Havíem quedat amb el Jordi Florit i va venir acompanyat del Joan Todó.
Aquell matí ens va regalar dos retrats horiginals, uns pantalons taronja, històries sobre monestirs, molta conya i un passeig pel barri Gòtic.
Estem d’enhorabona, perquè la Institució de les Lletres Catalanes s’ha implicat en el projecte i ens ajuda a tirar-lo endavant! Això ens dóna una seguretat molt gran, que hagin vist l’interès, la importància i la necessitat (com nosaltres creiem i més d’un ens ha dit) de fer aquest reportatge, aquest homenatge, aquesta sèrie de retrats de tot un grup de poetes que des de l’Horiginal han influït, revolucionat, inventat i reinventat la poesia i la cultura catalana.
Així que gràcies a tots per la confiança i per fer-ho possible, i seguim!!!
TU ETS LA MÉS GRACIOSA
QUE HE CONEGUT MAI.
PERÒ NO M’ENTENS
PERQUÈ NO HO TENS
AIXÒ QUE A MI
SE’M MENJA
I QUE NO EM DEIXA VIURE
TAL COM TU VOLS
I AIXÒ QUE JO TINC
TÉ POCA CURA
SI NO MADURA
PER VOLUNTAT.
I LA VOLUNTAT ÉS COSA DURA
SI NO S’ENTÉN.
I JO SENSE ENTENDRE
I TU SENSE ENTENDRE’M
NO FAREM RES.
I AIXÒ QUE ETS
LA MÉS GRACIOSA
QUE HE CONEGUT MAI.
Joan Vinuesa ens va regalar el seu llibre El llom del sol. Des del seu recer, on conviu junt amb la seva obra (quadres, dibuixos, llibres, objectes), vam notar com la tarda va escolar-se a poc a poc a través dels vidres tintats de verd. La intimitat dels poetes és de vegades la intimitat del món, i quan t’hi has trobat, en surts tocat per una complexitat indesxifrable que et commou l’esperit, i trigues un temps a refer-te’n.
GENERACIÓ (H)ORIGINAL 