Ha anat de fars i de portes vermelles la nostra trobada amb el Lluís Calvo.
Feliç Sant Jordi!!
RONDALLA
(…)
No sé on vaig ni què busco
i confonc peixos amb cans.
Tot acaba en l’alta nit,
com la música i els astres
i les basques i els neguits.
Veig l’infant que escriu les faltes
d’aquest conte a quatre mans.
Un tam-tam, un so d’urgència.
I ara em parles de desig?
Quin afany, quanta innocència!
No m’enredis, no t’exaltis.
La princesa, com nosaltres,
ha cardat amb tots els nans.
