TOMÀS ARIAS

Dorm i torna’m els colors

com si mai no els hagués vist.

Tomas Arias generaciohoriginal horiginal poesia barcelona

 

Anuncis

INSTITUCIÓ DE LES LLETRES

 

Estem d’enhorabona, perquè la Institució de les Lletres Catalanes s’ha implicat en el projecte i ens ajuda a tirar-lo endavant! Això ens dóna una seguretat molt gran, que hagin vist l’interès, la importància i la necessitat (com nosaltres creiem i més d’un ens ha dit) de fer aquest reportatge, aquest homenatge, aquesta sèrie de retrats de tot un grup de poetes que des de l’Horiginal han influït, revolucionat, inventat i reinventat la poesia i la cultura catalana.

Així que gràcies a tots per la confiança i per fer-ho possible, i seguim!!!

JOAN VINUESA

TU ETS LA MÉS GRACIOSA

QUE HE CONEGUT MAI.

PERÒ NO M’ENTENS

PERQUÈ NO HO TENS

AIXÒ QUE A MI

SE’M MENJA

I QUE NO EM DEIXA VIURE

TAL COM TU VOLS

 

I AIXÒ QUE JO TINC

TÉ POCA CURA

SI NO MADURA

PER VOLUNTAT.

I LA VOLUNTAT ÉS COSA DURA

SI NO S’ENTÉN.

I JO SENSE ENTENDRE

I TU SENSE ENTENDRE’M

NO FAREM RES.

 

I AIXÒ QUE ETS

LA MÉS GRACIOSA

QUE HE CONEGUT MAI.

 

Joan Vinuesa ens va regalar el seu llibre El llom del sol. Des del seu recer, on conviu junt amb la seva obra (quadres, dibuixos, llibres, objectes), vam notar com la tarda va escolar-se a poc a poc a través dels vidres tintats de verd. La intimitat dels poetes és de vegades la intimitat del món, i quan t’hi has trobat, en surts tocat per una complexitat indesxifrable que et commou l’esperit, i trigues un temps a refer-te’n.

MÀRIUS SAMPERE

Ja fa uns mesos que hem començat a perseguir als poetes per fer-los el retrat per aquest projecte. Estem molt engrescats i feliços, perquè ja comencem a tenir un bon repertori de retrats i ens encanten! Encara ens queda molta feina per endavant, però el fet de quedar amb cada un d’ells ens ajuda a captar potser aquella part més íntima i humana que s’amaga darrere de cada obra, a descobrir parts d’una essència poderosa que és la que mou a cada un d’ells a esciure, a viure la poesia. És un treball de connexió molt enriquidor el que vivim, una mena de triangle que s’estableix entre el poeta, l’obra i nosaltres, que ens permet apropar-nos a la persona d’una manera fluida i sincera. I això és el que reflecteix la Marta als seus retrats, i és el que ens agrada captar.

La primera trobada i el primer retrat amb el que vam donar el tret de sortida al projecte va ser amb el gran Màrius Sampere. Vam quedar a casa seva, i el Jaume C. Pons Alorda ens hi va acompanyar. Va ser una estona molt agradable en companyia del mestre i de la Mari Carme, la seva dona, que ens van acollir molt amablement. I llavors vam descobrir la lluminositat del Màrius, els seus ulls blaus, la seva generositat, la seva proximitat… Per mi va ser molt emocionant, estar a casa de qui tant admiro, de qui he musicat un poema, SUBLLUM, i que de sobte se’m revelés amb aquesta presència humana tan entranyable! 

Vam marxar d’allà satisfets i emocionats, i convençuts de que aquesta aventura valia la pena, que tenia sentit i ens portaria moltes alegries.

Màrius Sampere