DIA MUNDIAL DE LA POESIA

“No et queda temps per lamentar-te, revolta’t.”

Francesc Garriga

Anuncis

JOAN VIGÓ

Joan Vigó generaciohoriginal horiginal poesia barcelona vigo marta huertas retrat fotografia

A Poblenou s’hi eleva la poesia. És des de les alçades des d’on es projecta la mirada cap al cel i cap a la terra, i sembla que sigui des d’aquesta posició que Joan Vigó planeja com un ocell negre sobre la ciutat.

BENET ROSSELL

Benet Rossell horiginal poesia retrat fotografia marta huertas

Ens hem endinsat en el món Rossell. Primer la Cristina ens va conduir a través de passadissos blancs replets de quadres, xiuxiuejos cal·ligràfics, estances amb aquell silenci i aquell buit estranys que queden quan algú acaba de ser-hi, l’abandó recent, la llum de la tarda repenjada a les parets…

Tot va ser com un lent tràveling, un pla seqüència com els de la memòria o els d’algun somni, en què es van descobrint els espais a cada revolt, fins arribar al nucli, al voltant del qual tot orbita, tot xoca, es fa i es desfà, on vida i mort es confonen, on s’hi pot sentir l’alè del demiürg. I allí el Benet, mig en penombra, esperant la nostra arribada, talment en Kurz a El cor de les tenebres que espera pacient a Marlow en la culminació del seu viatge fins a aquell món prohibit.

De mica en mica l’aire de misteri, aquella sensació que ens tenia el cor encongit, es va anar esvaint. I vam parlar de música, d’art, de poesia i dels poetes, de les seves estades a París i Nova York, i va compartir amb nosaltres una de les seves darreres creacions audiovisuals.

I finalment el retrat, d’una força plàstica impactant, el d’una bèstia mitològica, un nou retrat per aquest projecte que el fa encara més especial i poderós.

Vam marxar desfent el mateix trajecte, però ara sense aquella expectació de l’inici, sinó amb un regust de felicitat i de plenitud, i amb la idea reforçada de que l’art, la poesia i la vida és un tot indissociable que cal comprendre i estimar.