POESIA i +

Acaba de passar el Poesia i +, i per nosaltres ha sigut especial, perquè va ser al Poesia i + de l’any passat quan la idea que teníem de fer aquesta sèrie de retrats dels “poetes (h)originals” va prendre forma i sentit. I des de llavors que anem a la recerca dels poetes. Estem a la recta final del projecte i ens encanta el resultat. Tenim moltes ganes de compartir-ho amb tothom! I que els poetes ocupin les parets amb la seva presència. La primera cita serà al Festival de Poesia de Sant Cugat a l’octubre.

BENET ROSSELL

Benet Rossell horiginal poesia retrat fotografia marta huertas

Ens hem endinsat en el món Rossell. Primer la Cristina ens va conduir a través de passadissos blancs replets de quadres, xiuxiuejos cal·ligràfics, estances amb aquell silenci i aquell buit estranys que queden quan algú acaba de ser-hi, l’abandó recent, la llum de la tarda repenjada a les parets…

Tot va ser com un lent tràveling, un pla seqüència com els de la memòria o els d’algun somni, en què es van descobrint els espais a cada revolt, fins arribar al nucli, al voltant del qual tot orbita, tot xoca, es fa i es desfà, on vida i mort es confonen, on s’hi pot sentir l’alè del demiürg. I allí el Benet, mig en penombra, esperant la nostra arribada, talment en Kurz a El cor de les tenebres que espera pacient a Marlow en la culminació del seu viatge fins a aquell món prohibit.

De mica en mica l’aire de misteri, aquella sensació que ens tenia el cor encongit, es va anar esvaint. I vam parlar de música, d’art, de poesia i dels poetes, de les seves estades a París i Nova York, i va compartir amb nosaltres una de les seves darreres creacions audiovisuals.

I finalment el retrat, d’una força plàstica impactant, el d’una bèstia mitològica, un nou retrat per aquest projecte que el fa encara més especial i poderós.

Vam marxar desfent el mateix trajecte, però ara sense aquella expectació de l’inici, sinó amb un regust de felicitat i de plenitud, i amb la idea reforçada de que l’art, la poesia i la vida és un tot indissociable que cal comprendre i estimar.

 

 

INSTITUCIÓ DE LES LLETRES

 

Estem d’enhorabona, perquè la Institució de les Lletres Catalanes s’ha implicat en el projecte i ens ajuda a tirar-lo endavant! Això ens dóna una seguretat molt gran, que hagin vist l’interès, la importància i la necessitat (com nosaltres creiem i més d’un ens ha dit) de fer aquest reportatge, aquest homenatge, aquesta sèrie de retrats de tot un grup de poetes que des de l’Horiginal han influït, revolucionat, inventat i reinventat la poesia i la cultura catalana.

Així que gràcies a tots per la confiança i per fer-ho possible, i seguim!!!

JOAN VINUESA

TU ETS LA MÉS GRACIOSA

QUE HE CONEGUT MAI.

PERÒ NO M’ENTENS

PERQUÈ NO HO TENS

AIXÒ QUE A MI

SE’M MENJA

I QUE NO EM DEIXA VIURE

TAL COM TU VOLS

 

I AIXÒ QUE JO TINC

TÉ POCA CURA

SI NO MADURA

PER VOLUNTAT.

I LA VOLUNTAT ÉS COSA DURA

SI NO S’ENTÉN.

I JO SENSE ENTENDRE

I TU SENSE ENTENDRE’M

NO FAREM RES.

 

I AIXÒ QUE ETS

LA MÉS GRACIOSA

QUE HE CONEGUT MAI.

 

Joan Vinuesa ens va regalar el seu llibre El llom del sol. Des del seu recer, on conviu junt amb la seva obra (quadres, dibuixos, llibres, objectes), vam notar com la tarda va escolar-se a poc a poc a través dels vidres tintats de verd. La intimitat dels poetes és de vegades la intimitat del món, i quan t’hi has trobat, en surts tocat per una complexitat indesxifrable que et commou l’esperit, i trigues un temps a refer-te’n.

MÀRIUS SAMPERE

Ja fa uns mesos que hem començat a perseguir als poetes per fer-los el retrat per aquest projecte. Estem molt engrescats i feliços, perquè ja comencem a tenir un bon repertori de retrats i ens encanten! Encara ens queda molta feina per endavant, però el fet de quedar amb cada un d’ells ens ajuda a captar potser aquella part més íntima i humana que s’amaga darrere de cada obra, a descobrir parts d’una essència poderosa que és la que mou a cada un d’ells a esciure, a viure la poesia. És un treball de connexió molt enriquidor el que vivim, una mena de triangle que s’estableix entre el poeta, l’obra i nosaltres, que ens permet apropar-nos a la persona d’una manera fluida i sincera. I això és el que reflecteix la Marta als seus retrats, i és el que ens agrada captar.

La primera trobada i el primer retrat amb el que vam donar el tret de sortida al projecte va ser amb el gran Màrius Sampere. Vam quedar a casa seva, i el Jaume C. Pons Alorda ens hi va acompanyar. Va ser una estona molt agradable en companyia del mestre i de la Mari Carme, la seva dona, que ens van acollir molt amablement. I llavors vam descobrir la lluminositat del Màrius, els seus ulls blaus, la seva generositat, la seva proximitat… Per mi va ser molt emocionant, estar a casa de qui tant admiro, de qui he musicat un poema, SUBLLUM, i que de sobte se’m revelés amb aquesta presència humana tan entranyable! 

Vam marxar d’allà satisfets i emocionats, i convençuts de que aquesta aventura valia la pena, que tenia sentit i ens portaria moltes alegries.

Màrius Sampere