POESIA i +

Acaba de passar el Poesia i +, i per nosaltres ha sigut especial, perquè va ser al Poesia i + de l’any passat quan la idea que teníem de fer aquesta sèrie de retrats dels “poetes (h)originals” va prendre forma i sentit. I des de llavors que anem a la recerca dels poetes. Estem a la recta final del projecte i ens encanta el resultat. Tenim moltes ganes de compartir-ho amb tothom! I que els poetes ocupin les parets amb la seva presència. La primera cita serà al Festival de Poesia de Sant Cugat a l’octubre.

BENET ROSSELL

Benet Rossell horiginal poesia retrat fotografia marta huertas

Ens hem endinsat en el món Rossell. Primer la Cristina ens va conduir a través de passadissos blancs replets de quadres, xiuxiuejos cal·ligràfics, estances amb aquell silenci i aquell buit estranys que queden quan algú acaba de ser-hi, l’abandó recent, la llum de la tarda repenjada a les parets…

Tot va ser com un lent tràveling, un pla seqüència com els de la memòria o els d’algun somni, en què es van descobrint els espais a cada revolt, fins arribar al nucli, al voltant del qual tot orbita, tot xoca, es fa i es desfà, on vida i mort es confonen, on s’hi pot sentir l’alè del demiürg. I allí el Benet, mig en penombra, esperant la nostra arribada, talment en Kurz a El cor de les tenebres que espera pacient a Marlow en la culminació del seu viatge fins a aquell món prohibit.

De mica en mica l’aire de misteri, aquella sensació que ens tenia el cor encongit, es va anar esvaint. I vam parlar de música, d’art, de poesia i dels poetes, de les seves estades a París i Nova York, i va compartir amb nosaltres una de les seves darreres creacions audiovisuals.

I finalment el retrat, d’una força plàstica impactant, el d’una bèstia mitològica, un nou retrat per aquest projecte que el fa encara més especial i poderós.

Vam marxar desfent el mateix trajecte, però ara sense aquella expectació de l’inici, sinó amb un regust de felicitat i de plenitud, i amb la idea reforçada de que l’art, la poesia i la vida és un tot indissociable que cal comprendre i estimar.

 

 

INSTITUCIÓ DE LES LLETRES

 

Estem d’enhorabona, perquè la Institució de les Lletres Catalanes s’ha implicat en el projecte i ens ajuda a tirar-lo endavant! Això ens dóna una seguretat molt gran, que hagin vist l’interès, la importància i la necessitat (com nosaltres creiem i més d’un ens ha dit) de fer aquest reportatge, aquest homenatge, aquesta sèrie de retrats de tot un grup de poetes que des de l’Horiginal han influït, revolucionat, inventat i reinventat la poesia i la cultura catalana.

Així que gràcies a tots per la confiança i per fer-ho possible, i seguim!!!

MÀRIUS SAMPERE

Ja fa uns mesos que hem començat a perseguir als poetes per fer-los el retrat per aquest projecte. Estem molt engrescats i feliços, perquè ja comencem a tenir un bon repertori de retrats i ens encanten! Encara ens queda molta feina per endavant, però el fet de quedar amb cada un d’ells ens ajuda a captar potser aquella part més íntima i humana que s’amaga darrere de cada obra, a descobrir parts d’una essència poderosa que és la que mou a cada un d’ells a esciure, a viure la poesia. És un treball de connexió molt enriquidor el que vivim, una mena de triangle que s’estableix entre el poeta, l’obra i nosaltres, que ens permet apropar-nos a la persona d’una manera fluida i sincera. I això és el que reflecteix la Marta als seus retrats, i és el que ens agrada captar.

La primera trobada i el primer retrat amb el que vam donar el tret de sortida al projecte va ser amb el gran Màrius Sampere. Vam quedar a casa seva, i el Jaume C. Pons Alorda ens hi va acompanyar. Va ser una estona molt agradable en companyia del mestre i de la Mari Carme, la seva dona, que ens van acollir molt amablement. I llavors vam descobrir la lluminositat del Màrius, els seus ulls blaus, la seva generositat, la seva proximitat… Per mi va ser molt emocionant, estar a casa de qui tant admiro, de qui he musicat un poema, SUBLLUM, i que de sobte se’m revelés amb aquesta presència humana tan entranyable! 

Vam marxar d’allà satisfets i emocionats, i convençuts de que aquesta aventura valia la pena, que tenia sentit i ens portaria moltes alegries.

Màrius Sampere