RECTA FINAL

MAQUETANT GENERACIO HORIGINAL

Ahir vam anar a la impremta per decidir amb quin paper s’imprimirà el llibre GENERACIÓ (H)ORIGINAL, que retrata els poetes de l’horiginal de Barcelona i que des de fa més de dos anys que estem treballant, vivint i compartint. Estem emocionats, molt! Ens va acompanyar la super dissenyadora del llibre Mariona Maresma.

JA TENIM DATA

img_2029

GENERACIÓ (H)ORIGINAL ja té data per l’exposició a l’Arts Santa Mònica!! Serà del 26 de juliol al 24 de setembre. Ara mateix estem a la roda de premsa on es presenta la programació del 2017. Super contents de tenir el nostre projecte junt amb d’altres tan interessants!

FESTIVAL NACIONAL DE POESIA

Molt contents d’anunciar que el proper dia 10 d’octubre, a la biblioteca de Volpelleres Miquel Batllori de Sant Cugat, en el marc del Festival Nacional de Poesia, presentem el projecte Generació (H)original, amb l’exposició de 20 dels 72 retrats que integren la sèrie fotogràfica. El 2017 es podran veure tots reunits a l’exposició que estem preparant al museu Arts Santa Mònica.

la-breu

A la foto els editors de La Breu (Ignaisi Pàmies, Ester Andorrà, Marc Romera)

Enllaç al programa del Festival Nacional de Poesia

http://santcugat.cat/files/651-9875-fitxer/FestivaPoesia2016_programa_160927.pdf

http://santcugat.cat/activitat/generacio-horiginal

POESIA i +

Acaba de passar el Poesia i +, i per nosaltres ha sigut especial, perquè va ser al Poesia i + de l’any passat quan la idea que teníem de fer aquesta sèrie de retrats dels “poetes (h)originals” va prendre forma i sentit. I des de llavors que anem a la recerca dels poetes. Estem a la recta final del projecte i ens encanta el resultat. Tenim moltes ganes de compartir-ho amb tothom! I que els poetes ocupin les parets amb la seva presència. La primera cita serà al Festival de Poesia de Sant Cugat a l’octubre.

LLUÍS CALVO

Ha anat de fars i de portes vermelles la nostra trobada amb el Lluís Calvo.

Feliç Sant Jordi!!

RONDALLA

(…)

No sé on vaig ni què busco

i confonc peixos amb cans.

Tot acaba en l’alta nit,

com la música i els astres

i les basques i els neguits.

Veig l’infant que escriu les faltes

d’aquest conte a quatre mans.

Un tam-tam, un so d’urgència.

I ara em parles de desig?

Quin afany, quanta innocència!

No m’enredis, no t’exaltis.

La princesa, com nosaltres,

ha cardat amb tots els nans.

 

BENET ROSSELL

Benet Rossell horiginal poesia retrat fotografia marta huertas

Ens hem endinsat en el món Rossell. Primer la Cristina ens va conduir a través de passadissos blancs replets de quadres, xiuxiuejos cal·ligràfics, estances amb aquell silenci i aquell buit estranys que queden quan algú acaba de ser-hi, l’abandó recent, la llum de la tarda repenjada a les parets…

Tot va ser com un lent tràveling, un pla seqüència com els de la memòria o els d’algun somni, en què es van descobrint els espais a cada revolt, fins arribar al nucli, al voltant del qual tot orbita, tot xoca, es fa i es desfà, on vida i mort es confonen, on s’hi pot sentir l’alè del demiürg. I allí el Benet, mig en penombra, esperant la nostra arribada, talment en Kurz a El cor de les tenebres que espera pacient a Marlow en la culminació del seu viatge fins a aquell món prohibit.

De mica en mica l’aire de misteri, aquella sensació que ens tenia el cor encongit, es va anar esvaint. I vam parlar de música, d’art, de poesia i dels poetes, de les seves estades a París i Nova York, i va compartir amb nosaltres una de les seves darreres creacions audiovisuals.

I finalment el retrat, d’una força plàstica impactant, el d’una bèstia mitològica, un nou retrat per aquest projecte que el fa encara més especial i poderós.

Vam marxar desfent el mateix trajecte, però ara sense aquella expectació de l’inici, sinó amb un regust de felicitat i de plenitud, i amb la idea reforçada de que l’art, la poesia i la vida és un tot indissociable que cal comprendre i estimar.